dimarts, 27 de març de 2012

Practiquem amb el TECLAT i les Notes Alterades

Avui a l’Aula TAC practicarem amb el teclat del piano per aprendre la posició de les notes i distingir entre les “naturals” i les “alterades“.

Us he preparat aquestes tres activitats-jocs per a practicar.


Fet per Julio Payno



dissabte, 17 de març de 2012

A 6è ens agrada el ROCK !!!


Als nois i noies de 6è els agrada el ROCK. N'hem parlat a classe i després, a l'Aula TAC, els he proposat de triar un músic o grup de Rock que els agradi per a fer-ne una presentació.

Com estem treballant amb l'eina WIX han fet la seva presentació amb aquesta eina. Els ha quedat força bé.

Aquí us els deixem:


WIX del ROCK
- Watch more Videos at Vodpod.

dijous, 15 de març de 2012

Treballem els Signes de Perllongament en una partitura per Flauta: “SCARBOROUGH FAIR”

He triat aquesta bonica cançó popular anglesa “SCARBOROUGH FAIR” que aprendrem a tocar amb flauta per ensenyar-vos quins són els signes de perllongament, concretament: la lligadura.

En aquest wix us parlaré de l’origen de la cançó, la podreu escoltar i després analitzarem la partitura per, finalment, tocar-la amb flauta.

Espero que us agradi !!!


A 6è toquem una peça Pop. Americana: “The Marching Saints”

Us proposo de tocar  amb Flauta, a dues veus, aquesta peça: The marching Saints. Es tracta d’un tema que pertany a l’estil jazz i que els grups i bandes de jazz la interpretaven en els enterraments.

“Quan els Sants van marxant “, sovint referit com “Els Sants“, és un himne gospel nord-americà dins la música popular. Encara que es va originar com un cant espiritual, la gent avui en dia són més propensos a escoltar-lo interpretat per una banda de jazz. La cançó es confon de vegades amb una composició similar titulada “Quan els sants estan en marxa“ creada a partir de 1896 per Katharine Purvis (lletres) i James Milton Negre (música).
Un ús tradicional de la cançó és com una marxa fúnebre. En la tradició de la música funerària de Nova Orleans, Louisiana, sovint anomenat el “funeral de jazz“, mentre acompanyava el fèretre fins al cementiri, una banda tocava la cançó com un cant fúnebre. A la tornada de l’enterrament, la cançó canviava al familiar estil optimista “calent“ o “Dixieland“.